Volen el control

Com diu La Vanguardia finalment “La UE dona via lliure per tallar l’accés als usuaris d’Internet sense una ordre judicial prèvia”. Aquesta mesura es podrà prendre en cas que es detecti la utilització d’Internet per a la descàrrega il•legal de continguts amb drets d’autor, això si després d’un procediment previ, just i imparcial, respectant la presumpció d’innocència i el dret a la privacitat.

Aquest canvi de postura la UE és a canvi d’una sèrie de drets al qual el internauta es podrà emparar en cas de ser enganyat per les operadores de Telecomunicacions (pràctica bastant comú a Espanya), vaja uns drets que  haurien de ser-hi ja fa temps, com el dret a ser informat de totes les condicions de la nostra connexió a Internet, i no ser un punt de negociació entre la UE i els estats.

A mi aquesta mesura no em sembla bé, ja us ho podeu imaginar, però a part em genera una sèrie de dubtes:

• Per poder-me tallar la connexió això vol dir que han de saber a on em connecto, per tant han d’espiar les meves comunicacions, això no vulnera la meva privacitat?
• El tall de les comunicacions a usuaris suposarà un greuge econòmic per les operadores de Telecomunicacions. Com les recompensaran?
• Seguirà el govern espanyol el mateix criteri per a totes les operadores alhora de tallar la comunicació? O empreses que han gaudit del monopoli anteriorment faran pressió perquè els seus usuaris no siguin castigats?
• I un punt molt important, si jo ja no podré baixar-me de manera “il•legal” continguts amb Drets d’Autor vol dir que retiraran el cànon digital que grava sense sentit la majoria de dispositius de reproducció/gravació d’Espanya?

De moment tenen via lliure, tot i que Espanya haurà de canviar la legislació perquè ara es requereix una ordre judicial. A veure com respon la comunitat internauta.

Sensacions bipolars

Segurament són moltes les vegades que ens ha passat que el nostre caparró no acaba de decidir-se per obtenir una opinió ferma sobre algun tema. Tot perquè les opinions que tenim sobre el tema en qüestió són contradictòries entre elles, com una relació d’amor odi.

Com us deia els casos són ‘variopintos’ (sempre m’ha agradat aquesta expressió), de tot tipus. Per exemple el cas de Karmele Marchante, odiosa en la seva feina i més coses, però entranyable (en la meva opinió) en la seva defensa de Catalunya en el fosc món de ‘Sálvame…’  on són capaços d’aplaudir l’himne francès, l’Asturias Patria Querida i 2 minuts més tard xiular l’himne de Catalunya. O per exemple el cas dels Mossos, odiosos en alguns casos per la seva prepotència inexplicable i innecessària, però eficaços en altres situacions que tots agraïm. Vaja dos exemples més ‘variopintos’.

Però si hi ha una persona que em produeix aquestes sensacions bipolars, aquest és Johan Cruyff. Pare del Dream Team i del futbol modern del tiqui-taca però a la vegada capaç de dir qualsevol vegenada  sobre futbol amb l’avantatge de fer-ho des de la comoditat del sofà de casa o capaç de fitxar Romerito i Sanchez Jara. Per tant ja us dic que el tema de la selecció catalana no és una excepció.

Per un costat em sembla una idea fantàstica contractar Johan Cruyff com a seleccionador pel fet de tractar-se d’un personatge futbolístic mundialment famós. Estem parlant de la possibilitat que la selecció tingui una repercussió mediàtica que ara no té i que pot aconseguir amb la presència de ‘El flaco’. Però per altra banda penso, no seria millor posar a la banqueta algun entrenador de ‘producció nacional’?. Per què quin cost té per la Federació Catalana de Futbol (FCF) aquest fitxatge? Més que res perquè crec que no és el millor moment per deixar-se els quartos en un entrenador d’aquesta categoria (sempre suposant que els honoraris de Cruyff no són els meus). Però tranquils ja ha sortit al pas la FCF en dir que Cruyff treballarà gratis (suposo que per compensar la seva falta de nivell C de Català…i de Castellà) cosa que és d’agrair per par seva tot i que ser seleccionador català segurament és una de les millors feines que existeixen després de la de membre del COI.

Ja ho veieu tot i que em decanto més pel fet que   aquest fitxatge serà positiu em queda encara aquell dubte si servirà per alguna cosa, no per en Johan, sinó pel fet que la FCF està marcada en curt per una Federació Espanyola de Futbol,  que no deixa ni jugar un partit que ens ha sol•licitat una Argentina d’un ‘Déu pertorbat’ anomenat Maradona, tot perquè un o dos dies després juga Espanya.

Esperarem novetats sobre el tema a veure si hi ha alguna sorpresa al respecte, amb Cruyff ja se sap un dia guanyes a Wembley i l’altre et colpegen fins a quatre cops a Atenes.

Manipulacions i mentides

Sé que molts de vosaltres em direu que la culpa es meva per llegir segons quines coses però es que hem arribat a un punt on la cosa ja passa de la ratlla. Estic d’acord en que un diari sigui més a fi a un equip que a un altre, preferències n’hi ha hagut sempre és evident i descarat, però el ‘Diario AS’ aquest cap de setmana crec que ja es va extralimitar fins al punt que s’hauria de catalogar de premsa groga. Aquí us deixo la portada del diumenge perquè jutgeu vosaltres mateixos:

Òbviament tot aquest muntatge informatiu de manipulació i mentides ve acompanyat per articles d’opinió amb titulars sensacionalistes sense contingut o cròniques de partits dignes del NO-DO. Una eina més per, com comentàveu alguns de vosaltres, per tapar les carències d’un Madrid que en la relació Qualitat-Preu no acaba de funcionar. Com exemple tenim l’article de la passada setmana on el titular deixava clar el malestar de Guardiola amb Henry, però dins el document no comentava quin era el motiu, ni des de quan, etc. simplement que Pep feia jugar a Pedro. O en el cas d’avui mateix on el ‘periodista’ Relaño comenta les excel•lències de l’Osasuna obviant les dos jugades polèmiques a favor del Barça…això si en portada del seu diari un clar Higuaín 2 Villarato 1. Per cert és estrany que no comenti res sobre les jugades polèmiques, ja que fa just una setmana, el passat dimarts, seguia comentant el gol anul•lat a Raúl, el què ja és escandalós és que  avui també dient que si hagués pujat al marcador el gol anul•lat el Madrid ara mateix seria líder. Cert, i si la meva àvia tingués rodes seria una bici.

Les manipulacions i mentides s’han apoderat d’aquests diaris, el problema és que també s’ha apoderat de l’ètica periodística de molts que han passat de ser periodistes esportius a ser simplement ‘fanàtics del madridisme florentinià’.

PD: Us prometo que no volia parlar del tema per no fer malasang i que l’única preocupació que un ha de tenir és la del seu equip però és que llegint segons quines coses m’he tornat a encendre.

Informació relacionada i lectura recomenada:

Espai D – El futbol es asíN
El Villarato

Fets i gent del ATM (2) – Sí, avui també m’he dutxat!

Permeteu-me avui divendres sense ganes de parlar del FlorenTeam, dels corruptes varis o de les excel•lències del Barça de bàsquet que us parli d’un tema que ratlla el frikisme però que em té captivat com a sociòleg patillero.  Intentar esbrinar perquè les persones actuen com actuen a vegades és molt difícil, fins i tot impossible i sinó com es pot explicar l’èxit televisiu de ‘Anna i los Siete’, la reedició del tripartit o el fracàs musical del Dioni. Tot i això  jo em pregunto cada dia que fa una persona escollir un lloc per seure en el bus que ens porta cada dia a barna, quin és el seu procés de selecció? Quan el bus està buit cap problema, tothom té certes predileccions com poder seure sense tenir un desgast de ròtula, morir congelat per l’aire condicionat o simplement el primer seient que troba. Però quan hi ha gent que passa pel cap de les persones alhora d’escollir company de viatge? I el què em ‘preocupa’ més perquè no m’escullen a mi, perquè a vegades em deixen per l’últim com quan jugàvem a futbol al pati…”jo escullo al ‘cojo’ Rodríguez, vaaaaale ja em quedo jo l’Agudo”.  Collons que em dutxo cada dia.

Ara mateix estic segur que penseu que sóc un friki per pensar això i aquest és el motiu perquè la gent no s’asseu al meu costat, però segur que molts de vosaltres també teniu un sistema de selecció. El fet és que el tren avui m’ha permès pensar en varies causes, ja que he hagut d’anar de peu tot el viatge.

-    Sóc un jove corpulent, però com diria en Cartman “No estoy gordo estoy fuertecito”.
-    El desodorant nou.  És marca Mercadona però això dóna igual no?
-    Em veuen cara de psicòpata maníac depressiu? O dit d’una altra manera aparento ser un tio seriós/malhumorat .
-    És perquè no vaig a la moda i el meu jersei del Zara és de la temporada passada?
-    Potser(dedicar al Xoli) el problema són els espasmes aquells que et donen quan comences a agafar el son. És cert que a vegades sóc perillós perquè algú s’ha emportat algun cop però ningú ha pres mai mal.
-    O es que provoco el síndrome de Stendhal ? és evident que no!

La veritat és que és ben curiós, per sort hi ha gent que confia en mi i s’asseu al meu costat tot i el risc que pot suposar per altres persones, deu ser que  coneixen de les meves qualitats com a company de bus, dormo bé, no ronco, no em cau la baba, si llegeixo el diari ho faig en format unipágina (terme inventat ara mateix), silencio el mòbil i en cas de trucada procuro que els de darrera del tot no s’assabentint de la conversa, joder ‘un tio majo’. També és cert que al final al final quan el bus està ple la gent se seu on pot.

Però vaja també us dic una cosa al cap i a la fi  sempre és millor anar sense ningú al costat, sense necessitat de posar la bossa entre les cames, ni anar encaixat al seient, poder llegir el diari amb tranquil•litat, etc.

Et pot interessar:
Fets i gent del ATM (1) – Els cagadubtes

Yo quiero ze poli pa llevá pipa

Aquesta afirmació la va fer un il•luminat entrevistat , crec, per un comando d’aquests d’actualitat que està tant de moda , no sé si era d’Antena 3, pel cas és igual. Un personatge d’hòstia, amb un currículum d’intimidacions a professors i alumnat que feia por, i la seva il•lusió era ser policia (pot ser de les Corts), el motiu? Doncs perquè porten ‘Pipa’, quins collons. La veritat no sé que em preocupa més, si les seves aspiracions o la possibilitat que passi els test psicotècnics sense problemes i ho aconsegueixi.

El fet és que malauradament el mateix cas pot passar amb els polítics. Quant preguntis a algun adolescent què vol ser de gran no t’estranyi que et digui polític i per què?, perquè foten mà al calaix dels diners de tothom . Ja pot sortir en Saura dient que la ciutadania no té desconfiança en la classe política (ho sento molt Joan però en el teu cas ja vas perdre crèdit acceptant la Conselleria d’Interior), i un be negre, la gent no se’n fia un pèl ni dels seus polítics locals. Per aquest motiu i vist el panorama, en una acte que no s’havia vist mai, en Montilla ha hagut de sortir davant dels mitjans dient que no tots els politics són iguals. Ves per on que pot ser té raó i tot però malauradament quin no suca, qui no ‘mamoneja’, qui no fa favors, molt em temo que no avança políticament dins d’un partit, ja sigui de dretes, d’esquerres o del centre. Aquí quan s’arriba al poder el primer que es fa és col•locar als amics, familiars, amants i coneguts i després a inflar pressupostos.

Aquesta és la sensació que hi ha de la classe política, si si una d’aquelles sensacions que ja no marxen ni amb el CilicBang, com la de que tots els ciclistes es dopen, que en Winnie the Poo és gai o que Anna Obregón té més anys dels que diu …els polítics roben. Així de clar ho acabo escrivint perquè ja n’hi ha prou de prendre el pèl. I per les eleccions com que volem exercir el nostre dret a vot guanyarà el menys dolent, com l’Eurocopa que va guanyar Grècia, perquè som així de burros i seguirem votant als de sempre.

PD: Aprofito per reclamar de nou un sou just per enginyers de telecos i informàtics, ja que a l’Ajuntament de Santa Coloma la policia va fer marxar a tothom menys els informàtics…Los informàticos que se queden!

Tira còmica: Manel Fontdevila