Death Valley i Grand Canyon

Si les portes de l’infern estiguessin en algun lloc estarien a Death Valley i segurament obertes sinó no s’expliquen els 50 graus de temperatura. Molta calor, dunes rotllo Sahara i un llac de sal sec, sec, sec… infernal però s’ha de veure, això si amb un cotxe amb aire acondicionat i molta aigua.

Pel que fa al Grand Canyon una meravella, fantàstic…la temparetura inicial més bona que a l’infern inclús presència de vegetació, això si a mesura que vas baixant per la Keibab Trial la temperatura augmenta i els gotots de suor fan acte de presència. Sembla mentida però en el Grand Canyon has d’anar en compte amb els esquirols, si si, els simpàtics Chip i Chop es converteixen en màquines de matar quan senten l’olor de menjar. Les vistes des de tot el parc són espectaculars i sort que existeixen les càmeres digitals…en fi poques són les paraules per descriure el Grand Canyon.

Per cert, la visita al Grand Canyon ens ha permès sopar en dos autèntics Dinners de la ruta 66. Quins platots…i el tema refil de begudes mola mogollón.