Els projectes de llei com la #leysinde, que ens afecta directament, o la #SOPA permeten coses com que una comissió escollida a dit  pels nostres governants (saltant-se així als jutges que ja han dictat varies sentències que no els han agradat) decideixin quina web compleix o no amb la legalitat i atempten clarament contra la privacitat de l’usuari, que veu com cada dia que passa les seves comunicacions estan més intervingudes, i és aquí on radica el problema,en la confidencialitat de la nostra navegació, documents, correus electrònic o trucades telefòniques. Governs que han estat incapaços de controlar els responsables de la crisi mundial volen controlar ara a l’usuari d’Internet i imposar-li unes penes per delictes de drets d’autor en alguns casos més elevades que altres delictes. Qui pot confiar en aquests governants?

Jo no dic que la gent no tingui dret a guanyar-se la vida amb les seves creacions tot el contrari, el problema és que estem davant d’unes lleis redactades sota la pressió de les empreses que formen el  lobby del copyright. No oblidem, empreses que a Espanya que han estat dirigides per persones actualment acusades de corrupció. Unes empreses que són incapaces d’adaptar-se al futur tecnològic, evolucionar, buscar nous recursos fora de infiltrar-se en casaments i festes privades ,en fi redirigir un model de negoci que ha quedat obsolet. Si per ells fos les comunicacions serien a 56Kbps i formats com el mp3 serien destruïts de la capa de la terra, encara recordo les declaracions de Ramoncín criticant l’excés ample de banda del qual disposàvem els usuaris d’Internet, acusant a tothom de lladre, són declaracions d’una persona incapaç de veure més enllà dels seus guanys econòmics. La gent no compra música, no va el cine, però quin és el motiu real? L’augment de l’oferta, la qualitat del producte o és culpa dels usuaris que costi 8 euros anar al cine o 22 euros un CD de música?

I per acabar, què passa amb llocs com Google, Dropbox, etc., són llocs de compartició d’enllaços i documents de tot tipus i d’ús privat. Seran també intervinguts a la cerca de documents amb copyright? No n’hi havia prou amb haver de pagar un cànon per drets d’autor per un DVD, CD o una tarja de memòria on hi guardes documents i fotos personals sense copyright? On està la presumpció d’innocència en aquests casos, des d’un inici es considera a l’usuari culpable.

Vull que la gent es guanyi la vida amb les seves creacions però no vull que això sigui a costa de perdre la nostra privacitat a Internet. No vull que guanyin diners a canvi que jo sigui cada dia una mica menys lliure.

Enllaços que cal llegit:
El cierre de Megaupload en un campo que puede tener puertas
Los caminos del download son inescrutables
¿Qué es y cómo funciona la Ley SOPA?, en términos simples y sencillos
¿Qué es y cómo funciona la Ley Sinde?, en términos simples y sencillos

I jo em pregunto, no és publicitat enganyosa també el que fan els partits polítics amb les seves propostes electorals? Jo crec que sí. No cal anar molt lluny per obtenir evidències, l’actual president del Govern i el seu partit polític ho ha fet, els seus predecessors, per suposat  i no ens enganyem, els de casa nostra també. Malauradament la llei les fan ells mateixos i si existís un òrgan regulador de propostes electorals estaria polititzat, no seria neutral i actuaria subjectivament.

I nosaltres que assistim atònits a tots aquests enganys, què fem?  Moviments com els del #15M ens han fet creure que un canvi és possible però després arriben les eleccions municipals i generals i més del mateix, o pitjor. I no em vingueu amb la història dels vots en blanc o de l’abstenció perquè la majoria de l’abstenció del país es nodreix de la quantitat de gent que li rellisca la política mentre a la televisió hi hagi futbols i sàlvames i el bar estigui obert. L’altre part la forma gent descontenta amb els polítics però que tampoc són capaços de votar per una candidatura alternativa o crear-ne una de pròpia per intentar canviar les coses perquè sinó no s’entén. Qui sap, pot ser és que els #indignats som menys dels que ens pensem.

Com diria aquell, se’ns pixen a la cara i no hi ha cap reacció ni se l’espera. En un altre lloc estarien cremant containers i perseguint als culpables de la situació actual, però calla!! A veure si  és  que dels 5 milions de parats la meitat està treballant en negre i cobrant del paro i als altres viure a casa els pares i no fotre ni brot ja els va bé. Què podem esperar d’un país on el partit dels dos presidents de CCAA imputats per corrupció ha tret majoria absoluta.

Doncs això seguim denunciant publicitat enganyosa dels productes del ‘Teletienda’ que la mentida més grossa cada dia ens la mengem en patates mentre estem asseguts al sofà de casa.

El #projecte365 em va permetre ‘millorar’ en certs aspectes d’aquesta afició que tinc i que tantes coses vull aprendre, però sobre tot em va permetre gaudir-ne. Així que aquesta vegada em llenço a començar un #projecte52, una foto cada setmana de l’any, que comença avui amb aquesta foto.  Desitjo que us agradi. Podeu veure totes les imatges del #projecte52 en el meu Flickr AQUÍ

PD: Si algú s’anima ja sabeu a compartir fotos.
PD2:Foto de G.Agudo. Tots els drets reservats.

Enllaços relacionats:
Tancant el Projecte 365

Bona entrada d’any 2012!

Enllaços relacionats:

Bona entrada d’any 2011!!

DJEarworm

Lluny de caure en la rutina, la desgana i la falta de motivació el que he aconseguit aquest any és augmentar la meva afició per la fotografia i independentment de la qualitat del resultat final cada dia ha estat un petit repte amb els quals he après més del que us podeu pensar.

Aquí us deixo el vídeo amb les 365 fotos (la idea li haig d’agrair a l’Eric):

Per cert no m’agradaria deixar de donar les gràcies a tots els que m’heu aguantat aquest any, sobre tot els de casa, als que heu fet crítiques constructives (i també destructives), als que em teniu allà en el vostre Time Line de Twitter i heu fet comentaris i RT’s, els del Facebook veient com el meu mur es convertia només en un galeria de fotos, als que m’heu fet publicitat al vostre blog, als que em seguiu a l’Instagram (@titogenar) i als membres del grup “Modernas que fotografian ceniceros, los ponen en sepia y son artistas”, a tots gràcies.

Per aquest motiu si de les 365 fotos en teniu una de favorita només m’ho heu de dir en un comentari i us la faré arribar. Podeu veure el número o el títol de la foto en el meu flickr.

Podeu veure totes les fotos a:

Instagram: @titogenar