Skip to content

Els amargats

22 gener 2016

Amargats al bus, pel carrer, a la feina, mentre dines, per telèfon, als webs dels diaris, a Twitter, a tot arreu. Una puta plaga.

A mi em sembla molt bé que la gent s’emprenyi que visqui amargada amb si mateixa però que deixi de donar pel sac a la resta de mortals. Hi ha dels que a primera hora, com ahir, no fallen mai, són un valor segur, els Inditex dels amargats, aquells que només fa falta que el conductor del bus surti un minut tard per desplegar tota la seva ira cap a ell. D’ell es la culpa que tingui son, que ahir anés a dormir tard veient una peli de merda, que el fill l’hagi despertat per fer pipi 28 vegades i que sigui incapaç d’aixecar-se deu minuts abans per agafar l’autobús anterior i així no patir cada vegada que una iaia travessa un pas de zebra a ritme de Musambani. Són la pesta, capaços de propagar la seva mala llet sense tocar-te, ni tant sols mirar-te, un simple “bufff”, seguit d’un “ja hi som”, un “quina merda” i pam, un autobús ple de còlera contra un conductor que no té la culpa que la gent de Indra programessin unes màquines amb un percentatge d’error més elevat que el web de Renfe.

Sigilosos es mouen pel món esperant que algú interaccioni amb ells per desplegar tot el seu potencial d’amargats arguments contra el conductor, la feina, el dinar, la professora de la seva filla o la dona de la forneria que s’ha emportat l’últim croissant de xocolata i tot per acabar rematant amb un “i tu quina mala cara que fas avui no? T’has engreixat oi?”. I ja està, com a The Walking Dead ja ets un més d’ells, ni en Rick t’hagués pogut salvar d’una canibalització anunciada des del primer moment que la teva boca pronunciava una frase més elaborada que un simple “Hola”.

Imperiosa necessitat

9 Octubre 2015

Quan escric aquestes línies és tard, tampoc tant tard si pensem que demà és festa, però és tard si pensem que el més petit de tots no perdonarà com feia Salinas i a les 7:30 tocarà diana.

Heu tingut a vegades la imperiosa necessitat de fer alguna cosa sense saber ben bé què? Doncs a mi m’ha passat, m’està passant. Podria estar repassant fotos que se m’estan caient a sobre de la quantitat que hi ha, tot i ser digitals la sensació de volum és la mateixa i més quan el teu disc diu que et compris una altra calaixera on guardar les que vindran. Però no, estic escrivint en un lloc on fa més de 3 anys que no hi cau ni una trista lletra i avui i caurà un text sense sentit però que descriu molt bé la imperiosa necessitat que tenia de fer alguna cosa abans d’anar dormir.

La imperiosa necessitat de fer alguna cosa em persegueix moltes vegades, més encara quan el teu temps està regit per altres lleis que creus dominar. Per fer-me l’interesant mentre escric m’he posat a l’Spotify Turandot, Nessum Dorma a tota hòstia. He pensat que així escriuria alguna cosa interessant. Il·lús. Què vols? Tres minuts no donen per res, provo amb Madama Butterfly i Maria Callas, que és més llarga. Ni així.

Porto quatre línies i m’estic quedant ple. De fet, ja passa a vegades, quan agafes les coses amb massa voracitat corres el perill d’afartar-te massa ràpid, et canses i quan t’agafa el baixón has de fer un esforç per seguir. Això no ho aixeca ni Carmen. Me’n vaig a dormir.

Us deixo un escrit que ni tan sols caurà en la memòria dels que ho llegiu però és igual, jo ja m’he quedat descansat.

Bona entrada d’any 2013!

31 Desembre 2012

El 2012 podria haver estat millor, això és evident, però en lloc de renegar del passat pensem en el futur que encara ha de venir i per nosaltres que no sigui. De fet el 2013 el donc per bo amb tres cosetes ‘de res’ que canviarien la cara a gent que m’importa.

Bon any a tots!

Com sempre des de fa uns anys us deixo amb el vídeo DJ Earworm .

Enllaços relacionats:

Bona entrada d’any 2012!

Bona entrada d’any 2011!

Bona entrada d’any 2010!

 

 

Com deia la meva mare

25 Octubre 2012

Artur Mas
Quan jo anava a l’escola, quan encara existia l’E.G.B, el B.U.P i el C.O.U, en època d’exàmens hi havia una situació que es donava molt sovint a casa. Jo arribava tot content i li deia a la meva mare “he aprovat l’examen” i ella després de la clàssica felicitació sempre deixava anar un “és la teva obligació” i a vegades si feies un incís en que molts havien suspès, per afegir-hi heroïcitat al tema, ho acompanyava amb un “a mi el que facin els altres m’és igual”.

I tot això perquè us ho explico, doncs una mica per argumentar perquè no cediré a Mas el meu vot per aquestes eleccions, com si que va decidir fer un CiUtadà de Vilassar de Mar que va sortir diumenge passat en el programa d’en Jordi Évole. Tots els meus respectes cap a ell per suposat. Puc estar d’acord o no en la seva decissió però mai treure-li la possibilitat de votar a qui ell vulgui, només faltaria.

Artur Mas va saber apuntar-se al carro de la manifestació del 11S tot i no haver-hi anat. Ho va fer de menys a més amb una sèrie d’intervencions que no se li recorden a cap altre President de la Generalitat, dient una cosa a Catalunya i el mateix a Madrid i en totes elles defensant els interessos d’un poble (o una bona part tot i les majories silencioses) que es sent atacat, estafat, enganyat i sobre tot humiliat. Per mi els discursos de Mas han estat impecables, marcant un camí en una sola direcció, la de fer un referèndum i si la gent accepta seguir el camí cap a un Estat Propi (si no ets convergent pots llegir-hi Independència sense problemes). Però com diria la meva mare això que ha fet el president Mas, sota el meu punt de vista, no deixa de ser més que la seva obligació, la defensa d’un poble que l’ha escollit en més o menys mesura però si democràticament, com el seu representant. Per aquest motiu, tot i que estic orgullós dels últims discursos del president Mas no li cediré el meu vot perquè en moltes altres coses el president i jo diferim en el fons i en la forma. El president Mas ha liderat un moviment que li ha ofert el poble en safata i ell ha fet un pas endavant, ja sigui per les circumstàncies o perquè hi creu fermament, però arribats a aquest punt jo no vull una majoria absoluta de CiU, jo vull una majoria absoluta sobiranista en el Parlament de Catalunya i això també ho ofereixen altres formacions polítiques.

President Mas gràcies per la feina feta els últims dos mesos, de veritat, però el meu vot anirà per una altra formació que a part del camí a la Independència m’ofereixi altres coses que m’agradin més.

Permeteu-me que m’il·lusioni

21 Setembre 2012


Ja fa més d’una setmana de la manifestació del #11S2012 (ho escric així perquè crec que és una manera d’agrair a les noves tecnologies la feina feta), però les emocions i els sentiments segueixen apareixen cada vegada que recordo el dia en forma d’article, fotografia o vídeo. L’idependentisme ha arribat a nivells on era necessari per començar a ser important, i ha arribat per quedar-se. Cadascú de nosaltres tindrà els seus motius per sentir-se independentista però l’objectiu és el mateix per tots i és això el que ha fet gran l’última Diada.

Després del desencant inicial que em va produir la intervenció de Mas del dimecres 12, en part també pel ‘subidón’ del dia anterior, la cosa ha anat a més. El mateix President ho va començar a arreglar al dia següent quan en una intervenció en un esmorzar a Madrid va començar a marcar el camí a seguir, no ens oblidem, senyalitzat per 1’5 milions de persones. Des d’aleshores el tema ha anat ‘in crescendo’, reaccions del Govern espanyol, amenaces en forma de Constitució i portades de diaris, utilització de la tàctica de la por, més portades, més amenaces…Cada dia que ha passat el moviment independentista ha anat creixent gràcies en part a gent com Esperanza Aguirre que tot i deixar la seva plaça anticatalanista vacant ja ha estat ocupada per Rosa Díez, la dona capaç de defensar la secessió del Poble Saharaui,i ‘su majestad el campechano’ amb una carta més que grotesca, no tant pel que diu sinó per la intenció de donar lliçons de moral i comportament als altres. I una altra vegada amenaces, portades i Constitució, tot amenitzat amb una discussió inútil d’on jugarà el Barça la lliga.

Quina setmana!! La sensació d’estar vivint dies importants del que pot ser la nostra història ha anat a més i sinó que fèieu tots connectats a ràdios, tv, twitter i altres mitjans per escoltar el què havia passat en la reunió d’avui entre #MasRajoy?. Avui s’ha afegit un ingredient més al pastís que s’està cuinant a baixes temperatures, no sigui cas que el soufflé pugi massa ràpid i s’acabi desinflant quan el pastís surti del forn. Un pot ser de Mas, convergent,d’esquerra o de l’anticPSC, és igual, la veritat és que ahir Mas va estar de nou sublim en la seva intervenció i per dir això no li estic fent el joc a CiU ni altres ‘milongues’, crec que estic constatant una realitat. La manifestació del #11S2012 ens agradi o no ens ha portat a un punt on la discussió central és la cerca o no de l’Estat Propi, i tot i que sóc conscient que això és una conseqüència de moltes altres coses crec que ara és el moment de mirar una única cosa en els nostres partits polítics i és veure a quin costat de l’Ebre es situen o si s’afoguen en el riu perquè són incapaços de nedar endavant o enrere. Aquest matí he llegit un tuit que resumeix molt bé la idea i el sentiment de molta gent: “@eva_vdlc: Sigui qui sigui qui ens porti a la Independència, sempre tindrà el meu suport incondicional. Això no vol dir, que tingui el meu vot #matisos” .

Ha arribat l’hora de convertir les discussions en diàlegs, les acusacions en suggeriments i les pors electorals en propostes fermes i concretes per fer realitat un projecte unificat que ens porti a ser un nou estat d’Europa. Si deixem escapar aquesta oportunitat pot ser ens apagarem definitivament com a país.

PD: Aquests dies no puc evitar recordar una frase que el meu pare em va dir ja fa anys “això de l’independentisme amb l’edat se’t passarà”. Amb 34 anys m’he comprat la meva primera estelada.

Foto: G.Agudo

Immortalitza Les Santes a Instagram

20 Juliol 2012

Herald anunciant la Festa Major de Les Santes

L’any passat des d’aquesta pàgina vam animar a la gent a participar a Les Santes penjant fotos fetes amb l’Iphone a l’aplicació d’Instagram i així poder immortalitzar d’una manera diferent la nostra Festa Major.

Aquest any per suposat no podia ser menys i des de les xarxes socials @lessantes_2012 i @lessantesmataro entre d’altres animen de nou a la gent a seguir penjant fotos durant els dies de  festa. A més a més aquest any els usuaris d’Instagram som molts més perquè hem afegit als usuaris d’Android així que te pinta Les Santes 2012 quedaran ben retratades.

 Ja saps converteix-te en un IgerSantero i immortalitza Les Santes a Instagram amb el hashtag #lessantes.

 Visca Mataró!
Glòria a Les Santes!

Galeria web d’Instagram #lessantes: http://instagrid.me/tag/lessantes/

Enllaços relacionats:
Captura Les Santes 2011 amb el teu iPhone

#projecte52 is out

18 Juliol 2012


Eufòric per haver acabat el #Projecte365 amb l’iPhone ara fa uns set mesos em vaig llençar a pel #Projecte52, aquesta vegada amb la meva reflex Canon 450D , pensant que ho tiraria endavant però res més lluny de la realitat. Precisament pel menor nombre de fotos a fer i major temps per escollir-la fa que l’exigència de fer una bona fotografia en el #Projecte52 augmenti respecte al #Projecte365 i això requereix un temps i dedicació que hi ha hagut setmanes que no he tingut ni donat.

Per mi la fotografia és una diversió, un afició que cada dia va a més però tot i això no deixa de decebrem a mi mateix no haver pogut acabar aquest projecte. Una llàstima perquè en les 21 setmanes que vaig aguantar he fet coses que no hauria fet per vergonya o mandra i que sempre he volgut fer, com sortir a fer una volta amb l’únic objectiu de buscar una foto, acabar mig xop a la platja per buscar una fotografia, passar per carrers que no havia passat, sortir a les deu de la nit a fer una foto que portes pensant tota la setmana, fer fotos a desconeguts pel carrer, en fi i més coses que no he fet i que sense un motiu o una finalitat em costarà molt més fer, per això em fa ràbia no haver assolit l’objectiu.

Això sí no us penseu que us lliureu de les meves fotos tant fàcilment ja sabeu que estic per Flickr, Instagram i altres llocs donant la tabarra.

Podeu visualitzar els 21 fotos fetes aquí: http://www.flickr.com/photos/gerardagudo/sets/72157628779949237/

Enllaços relacionat:
Tancant el Projecte 365
#projecte52

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 780 other followers

%d bloggers like this: