La Champions, per fi.

Després de la setmana que ens han donat els nostres polítics (vaja al que malauradament ens estan acostumant) ja estem a 17 de maig. I sort han tingut els polítics que el futbol els ha salvat una mica el paperot, els periquitos pendents del descens, el culés pendents de la Champions i el Nàstic pendent de pujar.

Però el que us deia, ja estem a 17 de maig, concretament falten només 3 hores pel partit esperat durant 12 anys, des d’aquell minut 111 quan Koeman va marcar de falta. Recordo perfectament on estava, a casa d’un culé veient (més aviat patint) el partit, un culé que tot i els intents també s’ha quedat sense anar a París.

No espero un partit espectacular, és una final, i per norma serà més tensió que joc, més càlculs que no pas sorpreses…un error pot ser fatal!! Espero guanyar i no pas per què anem sobrats o hi hagi eufòria, crec en aquest equip i en l’once inicial que posarà el míster, només un petit sentiment de decepció perquè tot i els mèrits de Iniesta m’agradaria veure Xavi sobre el camp. Espero veure un Ronaldinho amb ganes, un Eto’o participatiu sense pensar en el gol, un Giuly ràpid com sempre, un Deco imperial, un Iniesta calculador i precís, un Edmilson omnipresent, un Màrquez imponent, un Oleguer segur , un Gio recuperador i treballador i un Valdés providencial.

Em fan por només dos coses l’elegància feta futbolista i la joventut descarada rival.

Estic nerviós perquè arribi l’hora i veure que passa!

Anuncis

2 thoughts on “La Champions, per fi.

  1. Doncs sí, per fi.
    Per fi pot ser que perdi el Bar$a i s’acabi l’assedi mediàtic que TV3 ens està inflingint des de fa setmanes.
    I gràcies a Déu, demà estic a Madrid!

  2. Sí, noi!
    Feia 14 anys que esperàvem. Jo aquell cop ho vaig veure a casa meva envoltat de culés i d’un perico. I per fí ja la tenim aquí.
    Tot i que ni Xavi ni Iniesta…Van Bommel! Pfff… que se’n vagi al Bayer a prendre aspirines, i tot i les cantades habituals de Gio, ja la tornem a tenir aquí. Tot i un àrbitre que la va cagar ja al principi i va condicionar tot el partit, ja la tornem a tenir aquí.
    Tot i que vam patir com desesperats, ja la tornem a tenir aquí.
    Ahir a la nit vaig ser un dels borratxos que desperten l’Òscar. Vaig anar a Canaletes i hi havia un ambient brutal (vaig marxar abans que comencéssin a actuar “els gamberros”) hi havia guiris que no es creien el que estaven veient, em vaig abraçar amb tios que no sabia ni qui eren, en resum, brutal. Vaig haver de tornar a casa a peu, i la Gran Via estava envaida de cotxes i motos amb senyeres i banderes blaugrana, encara se’m posa la pell de gallina!

    Ja la tornem a tenir aquí!
    Força BarÇa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s