Itàlia i França a la corda fluixa.

Jornades de dissabte i diumenge.

Per fi les primeres sorpreses al Mundial, la dura Itàlia (si us plau sanció exemplar per Rossi) va empatar contra els amics del soccer, EEUU, els quals no van marcar ni el seu gol, tot ho va fer Itàlia. Aquest resultat, juntament amb la victòria de Ghana contra la desconeguda República Txeca de Rosicky, fa que el grup E mantingui l’emoció fins l’última jornada. Realment només li faltaria això a Itàlia, després dels escàndols del Calcio, que la selecció quedés eliminada a la fase prèvia (l’opció no és gens descabellada ja que es jugaran el pas a vuitens contra la República Txeca). Per acabar amb la jornada de dissabte comentar varies coses sobre el partit de Portugal. Primer de tot la perillosa entrada que li van fer a Figo a l’alçada de la cara, realment esgarrifosa per partir-li la cara. Segon el fantàstic gol de Deco tot i no fer res durant tot el partit. I si us plau que algú li digui a Cristiano Ronaldo que juga a futbol i no està a bojos del ball amb tants moviments de peus inútils per si sols que no el porten a res, ni dribla, ni centra, ni xuta.

Per altra banda la jornada d’ahir es podria definir com ‘Arde París’. L’equip francès va marcar después de 8 anys de no fer-ho en un Mundial però de poc li va servir. Una trista Corea els va empatar a 10 minuts del final, i es clar una selecció amb una edat mitjana de 30 anys sobre el camp ja no tenia capacitat de reacció al minut 80. Massa a prop del precipici està jugant la selecció de Doménech, on sembla que Zidane no va poder fer-se, pel què es va veure ahir, amb el poder del vestuari. I què dir de Brasil, la galàxia immòbil, massa màgia junta provoca l’anulació de tota la màgia, això i el sistema desastrós utilitzat per Parreira un 4-2-2-2 que no funcionarà mai, però ja se sap sempre queden les individualitats. Ja ho ha dit Hiddink i el meu pare que diu que Brasil és la projecció del Madrid d’aquest any al Mundial, tindrà raó l’home.

Del partit de Japó i Croàcia què dir, em vaig dormir, això ho diu tot.

Advertisements

2 thoughts on “Itàlia i França a la corda fluixa.

  1. Jo vull que Itàlia passi, però França no. Itàlia va jugar molt dur contra EEUU, però és el seu estil de joc. Són durs, bruts i amb poc fair-play, però saben el que es fan… i és divertit!
    Brasil aburreix però té tanta classe que en té prou amb 2 jugades aïllades. Això sí, farà bé de millorar la defensa, perquè quan es creui amb seleccions amb cara i ulls no podrà tan fàcilment la seva porteria a zero.

  2. D’acord amb tot. Sobretot en que a Brasil, de jogo bonito, res de res.
    Si la projecció del Madrid és Brasil, la projecció del Barça (i que ningú s’enfadi) és EjpaÑa. És l’única selecció que ha fet un joc vistós i divertit, no sé si és “bonito”, però és vistós i divertit, i té una manera de jugar que em recorda molt el Barça d’aquesta temporada. El “sabio” m’ha sorprès gratament… a veure quant dura!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s