Maxi, targetes i injustícies.

Avui acaben els vuitens de final, els quals ens han deixat moltes cosetes. Primer de tot dir-vos que el gol de Maxi em va fer aixecar del sofà la qual cosa té gràcia perquè el partit en si em va deixar enganxat a ell i sense treure ull de la pantalla, vaig gaudir molt. Mèxic pot marxar tranquil•la cap a casa. Per la seva banda els Alemanys ja han presentat candidatura, acreditacions i un manual amb dvd incorporar de com guanyar un Mundial, més encara si la seva parella de davanters ‘polacs’ es compenetra a les mil meravelles i els migcampistes no paren de llençar míssils des de fora l’àrea. Llàstima que Larsson fallés el penal.

El diumenge ja va ser una altra cosa, el tema d’Anglaterra ja comença a ser preocupant, això no arriba al concepte d’equip sort del peu prodigiós del ros més desitjat de les illes britàniques. Per la seva part Equador em va decebre, va decidir deixar de jugar bé en el partit més important i això que van tenir un tir el pal que hagués canviat el signe del partit, no només pel resultat sinó per veure com s’espavila una selecció com l’anglesa quan ha d’anar a l’atac.

Menció especial mereix la batalla campal (16 targetes i 4 expulsats) que va tenir lloc al vespre entre Portugal i Holanda, això si engrescats per un àrbitre que en cap moment va poder controlar el partit amb un criteri desigual depenent del moment i un jugadors que a vegades dubto que siguin professionals (Costinha va fer un mà inútil amb una targeta). Portugal continua però a quin preu, Deco i Costinha sancionats i Ronaldo lesionat. La imatge del partit veure els dos jugadors del Barça, Gio i Deco, asseguts a les portes del vestuari mirant el partit. Sobre Holanda em quedo amb un frase que van dir a la ràdio, Van Basten ha demostrat ser més italià que holandès futbolísticament parlant.

Ahir vam tenir una Itàlia en essència, catenaccio i penal injust a l’últim minut. Pobrets els australians que de ben segur haguessin jugat a futbol Austràlia amb el senyor Cantalejo. Itàlia segueix amb el seu joc de mínims, si desapareix Pirlo, ningú es mou. Suïssa i Ucraïna van oferir un pèssim partit que es va decidir als penals perquè així ho van decidir els Ucraïnesos i ja es va veure perquè, els fabricants de rellotges van fallar els tres primers penals i Ucraïna (amb l’entrenador al vestuari perquè no va voler mirar) va ficar 3 de 4 perquè Sheva encara no s’ha recuperat de la Champions del 2005. És injust que qualsevol d’aquestes dues seleccions estigui a quarts i Mèxic estigui tornant cap a casa, però així és el Mundial, Itàlia va guanyar el d’Espanya al 82 amb tres empats a la primera fase.

Avui més i ja us ho dic desitjaria aixecar-me més vegades del sofà com ho vaig fer el dissabte.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s