Estrés

Ja són masses les vegades que estic veient que persones que m’envolten, inclús que m’importen més enllà de la simple cordialitat laboral, són víctimes de l’estres produït per la vida del dia a dia i empitjorat per qüestions laborals que es divideixen en impaciències constants, infinits ‘esto es para ayer’ i tasques de primeríssima urgència. Si això li sumem que la majoria dels consells administratius, directors, gerents, etc. eviten, no sé per quin motiu, tractar als seus treballadors com a persones i els tracten com a simple maquinària que està allà per solucionar problemes, els seus problemes abans que el de qualsevol altre, tenim en milers de llocs de treball una bomba de rellotgeria. Si hi ha sort les conseqüències quedaran en unes classes de relaxació durant dos mesos, que l’únic que faran és allargar el calvari fins un ensurt de veritat.

Amb això no vull dir que tots els nostres superiors són persones malèfiques i endimoniades que només volen exprimir-nos fins l’última gota de suor, ja que , per sort no tots són així. És més, a vegades, la culpa es nostra per portar una vida mal organitzada i preocupar-nos per coses que no tenen importància i deixar de banda les que de veritat si la tenen. Terrible defecte humà aquest collons.

Al ritme que anem no m’estranya que una bona part del jovent desitgi trobar una feina com funcionari de mitja jornada i poder gaudir d’una qualitat de vida, molt escassa en els dies que corren, en lloc de matar-se per un lloc de fotocopiador en una multinacional que li reportarà mil euros mensuals pensant que algun dia el pujaran de categoria i li augmentaran el sou. Després surten les patronals, grups d’empresaris i altres preocupats per la falta d’ambició dels joves, és més, en algun cas tenen el valor d’acusar-los de falta de sacrifici.

Sense ànim de semblar un power point del rotllo Tantra, dediqueu-vos a les coses importants i no deixeu que els nervis us mengin per dins i menys que ho facin els nervis dels altres.

Advertisements

14 thoughts on “Estrés

  1. I quina es la solució? Jo ja fa temps que la busco i em sembla que no la trobo, una vida mes sana? canviar el xip un cop surts de la feina? ahhhh fer-se un bloc, això és un solució.

  2. farlopa, el bloc és un bon camí per treure mala llet, en quan els jefes geri hi ha de tot tu ho has dit, però … la gran majoria són uns cabrons !!

  3. La solució passa suposo primer de tot per desconnectar al sortir de la feina.

    El bloc va bé per despotricar je je je és millor que plantar-se a plaça catalunya amb un megàfon.

  4. si això també ho veiem, però com s’ha de fer.

    Frases comuns al dia a dia:

    “no me digas como, pero hazlo”
    “això per ja!!, abans de plegar”

    Solució: al 2008 hippies!!

  5. això això, marxem a la muntanya algun poble d’aquests abandonats i el repoblem…a en Puji segú que li mola la idea. Això si amb el digital + per veure el futbol..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s