New York

De peu a la planta 86 del Empire State mirant cap al Downtown de Manhattan el primer que se’t passa pel cap és que estàs en el puto centre del món, estàs en el lloc on passen les coses i un dies després la resta del món en rep les conseqüències.

Ja fa 18 anys que vaig trepitjar New York per primera vegada. Fa molt de temps. Evidentment moltes coses han canviat a part de la trista Zona Cero, on els records, ofrenes, fotos,…de Sant Paul et fa posar la pell de gallina. De fet no recordava un Times Square tant espectacular, segurament perquè no l’havia vist per la  nit amb les seves llums i el seu màxim esplendor. En canvi si recordava una Estàtua de la Llibertat ‘petitona’, sempre tant imponent a la tv i després…si és gran però no tant.

Sincerament no sé si la ruta seguida per visitar la ‘la gran manzana’ va ser la millor però si que us puc dir que vam visitar tot el què volíem i més. No vam deixar escapar res, ni les vistes del skyline de Manhattan des del pont de Brooklyn, impressionants. Això si sempre amb la Metrocard a sobre que una vegada entens els colors, números i lletres del Subway desplaçar-se és més fàcil.

Amb un passeig pel Central Park descobreixes que pels newyorkins això és una glopada d’aire fresc, un kit kat en les seves vides normalment accelerades. En canvi amb un passeig per Chinatown i els seus pisos fantasmes plens de bolsos ‘control C + control V’ de les grans marques no pots  imaginar els milions de dollars submergits que es mouen, i més si el barri del costat és Little Italy, per més informació no deixeu de consultar el llibre Gomorra.

Per cert si aneu a New York millor fer-ho amb diners, les temptacions són moltes, roba, espectacles, esports,…i més si passes pel Soho, la tenda de Apple Store o Broadway.

A New York s’ajunten totes les races, totes les religions, tots els menjars, olors, etc. Suposo que es tracta de la seva grandesa. Una ciutat que com las Vegas oberta les 24 hores i per mostra és que ni en l’habitació de l’hotel existia el silenci.

En fi avui ens acomiadem del país, que com dirien els Gomaespuma, primer avisa i després espanta, EEUU. Un viatge impressionant que com el triplet del Barça, les emocions han estat tant consecutives que no ho hem assimilat del tot.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s