Polònia, la gran influència!

polonia
Poc  es deurien pensar en Toni Soler i el seu equip que serien protagonistes dels informes “útils” de la Generalitat. Primer perquè el senyor Puigcercós li preocupava molt la imatge que es donava d’ell en el Polònia i segon perquè a l’enquesta sobre si els nens de 7 a 14 anys coneixien a la senyora Geli va donar com a resultat que els enquestats més petits només la coneixien per haver sortit al Polònia.

No recordo cap programa que hagués aconseguit el què ha aconseguit el Polònia, tenir en guàrdia a tots els polítics i polítiques de Catalunya i segurament també algun que altre polític espanyol. Tots preocupats per la seva imatge, per com surten representats en un programa d’humor. Doncs els diré una cosa als parlamentaris i parlamentaries, sense voler desmerèixer la feina dels guionistes, mai escriure gags humorístics havia estat tant fàcil i tot gràcies a vostès, les seves actituds, les seves declaracions, les seves accions,les seves disputes inútils com dos nens petits que es barallen per una piruleta o sobre qui te la culpa d’haver trencat el gerro de la mare.  Vostès tenen la imatge (portada  a l’extrem màxim pels guionistes) que es mereixen i que es guanyen a pols fent aquesta política egocentrista. Quin és el problema que la gent ja no se’ls pren seriosament? Mirin una mica la seva política anticrisis, els casos de corrupció, les acusacions bidireccionals entre govern i oposició, la inutilitat mostrada per arreglar problemes i moltes més coses, i veuran que la culpa no és de Polònia.

M’agradaria saber quants “consells” i “recomanacions” han arribat per mail, fax, sms o mòbil a en Toni Soler per fer-li veure la política d’una manera diferent. Només li demano això que no es deixi pressionar i que segueixi igual, encara que a la Rahola no sigui capaç d’acceptar alguns gags però si de sortir en un programa com La Noria.

PD: Aquest post també és  vàlid per presidents amb aires de grandesa que tenen el seu paper protagonista  en altres països com Crackòvia.

Advertisements

9 thoughts on “Polònia, la gran influència!

  1. La sàtira política del Polònia és la única crítica autenticament independent del pais. I a sobre la fan des de TV3. És normal que als nostres polítics no els hi faci gaire gràcia.

    Potser si fossin capaços d’acceptar la crítica també serien capaços de corregir las sevas errades.

  2. Poc (o res) a dir a un post d’allò més encertat. Sols, com ampliació al comentari de CETINA, dir que molt em temo que ni tan sols acceptant les crítiques podrien corregir les seves errades.
    Els d’ara, els d’abans i els futurs.

  3. Primer de tot: Estic d’acord amb el post, de cap a cap.

    De totes maneres voldria matisar la meva opinió dient que la crítica que va fer en Josep Maria Balcells, diputat socialista, té una part de raó. Ell deia:

    “No seré jo qui negui que els polítics, inclòs el president, no puguin passar puntualment pel sedàs mordaç, irònic i crític els humoristes, però és que en el cas de Polònia s’ha arribat a fixar un perfil o una caricatura fixa, no només del President sinó dels altres líders polítics que acaben consolidant un perfil que desbanca el real.”

    Massa vegades el Polònia no està parlant de política, no assenyala les febleses argumentals dels polítics, no ironitza sobre les situacions. Massa sovint el que fa és reproduir els clixés d’uns personatges en bona part generats per ells mateixos, o burlar-se de situacions protagonitzades pels personatges del programa (polítics) que no tenen res a veure amb la política. A mi m’interessa la política i la segueixo cada setmana, però francament ja fa temps que no miro aquest programa. Comparar, com fan alguns, el Polònia amb el Sí Ministre és no haver vist mai cap capítol d’aquesta altra sèrie magnífica.

  4. Estic d’acord CETINA a Espanya no hi ha una critica generalitzada de repartir a tots els partits…ja que normalment a cuatro i la sexta reparteixen cap a populars i a intereconomia amb els Clones carreguen contar socialistes. I tal com diu l’Òscar és impossible que rectifiquin o millorin.

    En el teu cas Roger, són precissament els polítics els que posen més insistència en treballar la seva imatge davant de la societat, mecanitzant moviments, accions, frases, etc. sinó només cal mirar un míting, per tant són ells els primers en marcar els seus clixés. Per altra banda és normal que un personatge acabi agafant vida pròpia i els polítics haurien de fer com en Molina, al qual segurament al principi no li agradava la imitació però segurament ha acabat acceptant el personatge creat pel polònia pq no es tracta d’ell sinó d’una imitació portada als extrems per buscar la gràcia.

  5. Però, repeteixo, quina gràcia? La gràcia fàcil del gag que es pot fer igualment a la pista d’un circ. El que vull dir és que no es tracta de sàtira política (com la que fan als països anglosaxons) sinó que sovint es tracta del pastís a la cara.

  6. Roger, els anglesos tenen una tradició democràtica milenaria i aqui encara estem en panyals. Tant els polítics, com els ciutadans, els periodistes i fins i tot els cómics

    Per això, ens hem de comparar amb la resta de televisions de l’estat, i en aquesta comparació TV3 guanya per golejada. I si no prova a veure Telemadrid, Canal 9 o Canal Sur.

  7. Doncs jo a aquesta lliga no vull jugar, la veritat.

    Si en comptes de comprar-nos amb la BBC ens hem de començar a comparar amb la teleporqueria serà la prova més fefaent que TV3 ha perdut un disbarat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s