Fets i gent del ATM (2) – Sí, avui també m’he dutxat!

Personatges del bus

Permeteu-me avui divendres sense ganes de parlar del FlorenTeam, dels corruptes varis o de les excel•lències del Barça de bàsquet que us parli d’un tema que ratlla el frikisme però que em té captivat com a sociòleg patillero.  Intentar esbrinar perquè les persones actuen com actuen a vegades és molt difícil, fins i tot impossible i sinó com es pot explicar l’èxit televisiu de ‘Anna i los Siete’, la reedició del tripartit o el fracàs musical del Dioni. Tot i això  jo em pregunto cada dia que fa una persona escollir un lloc per seure en el bus que ens porta cada dia a barna, quin és el seu procés de selecció? Quan el bus està buit cap problema, tothom té certes predileccions com poder seure sense tenir un desgast de ròtula, morir congelat per l’aire condicionat o simplement el primer seient que troba. Però quan hi ha gent que passa pel cap de les persones alhora d’escollir company de viatge? I el què em ‘preocupa’ més perquè no m’escullen a mi, perquè a vegades em deixen per l’últim com quan jugàvem a futbol al pati…”jo escullo al ‘cojo’ Rodríguez, vaaaaale ja em quedo jo l’Agudo”.  Collons que em dutxo cada dia.

Ara mateix estic segur que penseu que sóc un friki per pensar això i aquest és el motiu perquè la gent no s’asseu al meu costat, però segur que molts de vosaltres també teniu un sistema de selecció. El fet és que el tren avui m’ha permès pensar en varies causes, ja que he hagut d’anar de peu tot el viatge.

–    Sóc un jove corpulent, però com diria en Cartman “No estoy gordo estoy fuertecito”.
–    El desodorant nou.  És marca Mercadona però això dóna igual no?
–    Em veuen cara de psicòpata maníac depressiu? O dit d’una altra manera aparento ser un tio seriós/malhumorat .
–    És perquè no vaig a la moda i el meu jersei del Zara és de la temporada passada?
–    Potser(dedicar al Xoli) el problema són els espasmes aquells que et donen quan comences a agafar el son. És cert que a vegades sóc perillós perquè algú s’ha emportat algun cop però ningú ha pres mai mal.
–    O es que provoco el síndrome de Stendhal ? és evident que no!

La veritat és que és ben curiós, per sort hi ha gent que confia en mi i s’asseu al meu costat tot i el risc que pot suposar per altres persones, deu ser que  coneixen de les meves qualitats com a company de bus, dormo bé, no ronco, no em cau la baba, si llegeixo el diari ho faig en format unipágina (terme inventat ara mateix), silencio el mòbil i en cas de trucada procuro que els de darrera del tot no s’assabentint de la conversa, joder ‘un tio majo’. També és cert que al final al final quan el bus està ple la gent se seu on pot.

Però vaja també us dic una cosa al cap i a la fi  sempre és millor anar sense ningú al costat, sense necessitat de posar la bossa entre les cames, ni anar encaixat al seient, poder llegir el diari amb tranquil•litat, etc.

Et pot interessar:
Fets i gent del ATM (1) – Els cagadubtes

Anuncis

5 thoughts on “Fets i gent del ATM (2) – Sí, avui també m’he dutxat!

  1. Ah!! vale…però amb això m’estas dient ‘Señor Mayor’…pq aquest episodi de ‘senyor té hora si us plau?’ ja l’he patit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s