Hola senyor ‘caco’, passi, passi que farem una birra.

Tothom té manies i una de les meves és la de comprovar 5.432 vegades si el cotxe està tancat fotent-li al botonet de la clau com un boig, vinga a prémer el botó, vinga a prémer botó i els intermitents vinga dos minuts fent pampallugues. Així està el botó rebentat que es veuen els circuits de la clau. Estem parlant d’una mania com un altre però les manies tenen un perquè.

El cotxe l’agafem poc i al treballar a Barcelona menys encara i de fet ja va bé perquè el nostre pla d’aparcament del nostre barri és molt semblant al del barri d’en Dani (Espai D) i trobar un lloc per aparcar es fa més llarg que un discurs de Chàvez (el pobre Fidel ja ni fa discursos).  Dissabte va ser un dia d’aquells que vam agafar el cotxe i de tornada a casa vam tenir la sort de trobar aparcament, un d’aquells macos, sense molta maniobra, amb espai per davant i per darrera, d’aquells que no fa falta utilitzar calçador. Un gran lloc si senyor,  cotxe aparcat fins a nou avís.

Els dies van passar fins arribar el dilluns que l’Eva requeria de nou del cotxe per anar a treballar, però les claus no apareixien, un joc de claus el tenia jo a Barcelona, qui no ha fet mai aquella comprovació de veure si la teva clau obre altres cotxes ¿? Però l’altre ? Enlloc. Total que l’Eva va decidir desplaçar-se en taxi, aquell gremi tant apreciat per l’Oscar (7m76), per anar a treballar. Durant el trajecte va començar a generar-se la història més surrealista dels últims mesos. A l’Eva li van entrar dubtes, res de dubtes existencials com si Abidal o Maxwell, birra o cubata, Fifa o Pro com feríem els tios, els dubtes de l’Eva  van anar més enllà: havia tancat el cotxe amb clau el dissabte a la nit? Uns dubtes que pel meu gust arribava una mica tard, dos dies després d’aparcar el cotxe!!!. Moment de pànic, moment de pànic gran , com diria en Jean Paul de La Competència per cridar més l’atenció en les seves cròniques “noia cridant en bikini a càmera lenta”.

En moments com aquest només pots fer una cosa i es enviar algú a comprovar, primer que el cotxe hi sigui, segon que les claus no estiguin posades i tercer que no t’hagin robat res. Comprovades aquestes coses per una persona aliena a la propietat del cotxe sempre és necessari comprovar-ho un mateix perquè no es digui i que les noticies del informador són les correctes i que el cotxe estigui tancat i barrat. La tranquil•litat va durar fins el dimecres al matí quan tots ja pensàvem que tot estava superat.

Error!! Re més lluny de la realitat, avui dimecres l’Eva ha necessitat de nou el cotxe i la sorpresa ha estat quan ha arribat i s’ha trobat el cotxe obert, la guantera oberta i el seient mogut !!!

‘Moraleja’: No t’emportis les claus a la feina si vas en transport públic, deixa les altres a la vista, si envies algú a comprovar l’estat del cotxe no l’enganyis i diga-li la situació exacte, si tu vas a comprovar l’estat del cotxe tampoc t’enganyis i assegura’t que el cotxe que mires és el teu i per últim repassa molt bé si et falta alguna cosa al cotxe, papers, monedes, cd’s, …hòstia el pack de cerveses del maleter!!!!!!! Si senyor efectivament, ens han robat les cerveses durant els tres dies que el cotxe ha estat obert  per ‘uso y disfrute’ de qui volgués. Només les cerveses!!! La llet semi l’ha deixat. Només em queda dir a la seva salut senyor delinqüent!!! El pròxim dia portim el cotxe al tren de rentat.

Anuncis

4 thoughts on “Hola senyor ‘caco’, passi, passi que farem una birra.

  1. He ensopegat amb el teu blog tot fent salts i m’ha cridat l’atenció aquesta entrada ja que l’altre dia a en Marc (el meu marit) li va succeir més o menys el mateix.
    La situació: anava a portar a la sogra a casa i quan la va deixar sola al cotxe per pagar el tiquet del parking un home “molt simpàtic” li va preguntar si marxavem i mentrestant un altre va obrir la porta del darrere i… premi! Bossa, documentació, cartera i tot robat!
    Perque desprès diguin de que hi ha masses manies amb mirar bé que el cotxe estigui tancat o no deixar la porta oberta ni que hi hagi algú dins!
    T’aniré llegint, és interessant!

    P.D: Bon any!

  2. Rita12: Bon any per tu també i benvinguda al blog!! ja saps on estem. Sobre el tema del teu marit quin mal rotllo no? jo ara estaria en tensió cada vegada que algú s’acostés a la finestreta del cotxe a preguntar-me alguna cosa. Ara però és més difícil que me’l deixi obert pq se m’ha espatllat el comandament a distància hi haig de tancar amb clau…no hi ha mal que per bé no vingui no?

  3. Gerard: Dons si, ara encara està buscant les factures del movil i tota la paperassa que s’ha de fer. De novetat: sabem que són Marroquins ja que ens ha arribat una factura amb dos trucades d’allà, sort que ho vam anul·lar aviat!
    I si, tens raó: no hi ha mal que per bé no vingui. Ara no tornarà a deixar més a la sogra sola al cotxe!

    P.D: espero que hagis tingut un bon començament d’any junt amb la família i amics.

  4. RITA12: En aquests casos el millor és actuar ràpidament anul·lant tot lo anul·lable!! L’entrada d’any ha estat molt bona i el 2010 promet la veritat. Espero que sigui igual per tu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s