Qüestió de confiança

Està clar que les carreres dels esportistes es basen en la millor o pitjor preparació que fa cadascun d’ells i de la seva destresa i habilitat en l’esport al que es dediquen. Però després influeixen altres coses com el conegut estat de gràcia. És aquell moment en el que l’esportista es troba en plenes facultats físiques, que li surten bé les coses, tot funciona a les mil meravelles, fins i tot la sort sembla que està de part seva (ja se sap la sort és per qui la busca), aparentment no hi ha res ni ningú que el pugui aturar, i el seu rendiment destaca per sobre dels altres.

Actualment Messi es troba en aquest punt. 8 gols en tres partits fan recordar aquells números que feia quan jugava en les categories inferiors del Barça on la presència del rival semblava insignificant. Moment dolç el que viu l’argentí, sense preocupacions, sense lesions, i perquè no dir-ho sense selecció argentina. Tot el contrari que Ibra, un jugador en caiguda lliure, a un pas de convertir-se en el nou Kodro. El seu estat anímic comença a ser preocupant, tots sabem que la qualitat està allà però no flueix com ho hauria de fer perquè està obstruïda pels pensaments negatius, la por a fallar, pel desànim general que li produeix aquesta situació. Per un esportista és primordial que alhora de fer les coses cregui en elles, com el dia que Iniesta va xutar amb tot la seva ànima, perquè sinó ho fa així les seves accions tenen menys possibilitats d’acabar amb èxit. Un corredor de fons que surti pensant que 21 km són excessius i no podrà acabar a mitja cursa les cames li faran figa i el seu cap li demanarà parar. Un jugador de bàsquet que llenci a cistella sense confiar en anotar serà difícil que ho faci. És evident també que per molt estat de gràcia que un tingui si la qualitat no acompanya no acompanya…en el meu cas està en estat de gràcia suposava fer deu punts en un partit de bàsquet!

Molts pensareu, de manera lògica, que per molt que un pensi que el que faci sortirà bé la probabilitat que surti malament és la mateixa, però jo discrepo. Les sensacions negatives segurament generaran inseguretat, por, dubtes, per altra banda un pensament positiu, generarà seguretat, determinació i valentia, una millor execució de l’acció,  en una paraula CONFIANÇA, la base de qualsevol estat de gràcia.

No subestimeu el poder de la ment, pot ser molt traïdora.

Enllaços relacionats:
Les dinàmiques

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s