Productivitat, productivitat i productivitat

Llegia l’altre dia un article d’opinió de l’enginyer i escriptor Xavier Roig on sota el títol “La Catalunya hispanitzada”(10/12/2010) explicava com els catalans sota la influència espanyola anàvem caient en pràctiques laborals errònies:  “La jornada intensiva, ara ja tan estesa, és una de les espanyolitzacions vers la qual ha degenerat la societat catalana.” I en un altre paràgraf també apunta que “la jornada intensiva […]. Es tracta d’una estructura horària que deriva en un estil de vida antieuropeu: esmorzar tard i en hores de feina, dinar tard i en excés, i sopar més tard encara per anar a dormir a una hora que impedeix llevar-se fresc per treballar.”

Discrepo de la idea aquesta que la jornada intensiva, fer ponts, etc. és una conseqüència de la vagància o la pèrdua de la cultura de l’esforç, generalitzar sempre és un error. M’agradaria recordar-li al senyor Roig que no per més hores que un passi a l’oficina més feina farà o no per fer un pont l’economia s’enfonsa, ja que aquest dia festiu implica un dia treballat en un altre moment. Per altra banda jo poso el peu a l’oficina a l’hora que em toca, inclús abans moltes vegades,i com jo la majoria dels meus companys de feina, no més tard com insinua també el senyor Roig, de nou generalitzant. El què realment importa és la nostra productivitat durant les hores de feina.

El panorama laboral ha evolucionat, no podem parlar del què es feia abans i el què es fa ara, les hores treballades per sort s’han reduït, molt feines han canviat, desaparegut o evolucionat, les fàbriques ja no estan dins les ciutats, disposem de noves tecnologies, etc. perquè no ha d’evolucionar la manera de treballar, perquè no ens posem a l’alçada d’alguns països europeus ,com se’ns demana per algunes coses però no per altres, per exemple com França i fem una jornada de 35 hores o fomentem el teletreball com als països nòrdics. A vegades crec que ens oblidem que es treballa per viure, no es tracta de viure per treballar.

És evident que hi ha feines que són menys flexibles en horaris i jornades festives que no pas altres però les que es poden adaptar perquè no fer-ho? Segur que això fomenta la vagància o disminueix la cultura de l’esforç? Desconec si el senyor Roig té dona, fills, amics o aficions però estic ben convençut que una persona que pot gaudir de la tarda per anar a buscar els fills a l’escola, fer un cafè amb la dona, una birra amb els amics o fer quatre xuts en una lliga de futbol 7, al dia següent anirà a treballar amb més bon humor o si més no menys amargat i això tindrà un efecte positiu en la seva productivitat, que realment és el que importa, independentment de les hores treballades i el lloc de treball (pero d’això ja us en parlaré demà).

Anuncis

2 thoughts on “Productivitat, productivitat i productivitat

  1. Si vol el sr Roig parlem de la productivitat dels consells d’administració, dels endollats, de las comissions a tercers que encareixen els productes, de las despesses de representació, de las visas d’empresa que paguen despesses privades, dels contractes blindats, etc…

    I després, si tenim temps, ens posem amb la productivitat dels mileuristes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s