Vivint en un caos arganitzat


Arribem al vuitè més amb la certesa que hi ha coses que canvien, ja ens comencem a posar a quatre grapes i creure en la possibilitat de desplaçar-se, avui et mola la fruita i demà la fruita és com la kriptonita, no es mira ni es toca, etc. però hi ha moltes altres que no. La meva filla segueix creient que anar en cotxe és avorrit, que la gent està millor sense les ulleres i que l’aigua de la banyera necessita expandir-se pel bany. Això si dels múltiples canvis m’agradaria destacar-ne un, l’aparició de Mi Primer Danone en la dieta. De fet si proveu el iogurt en qüestió segurament per molts seria Mi Primer y Último Danone, que dolent està per favor, però en canvi per la meva filla sembla allò caviar de beluga, ara mateix el bé més preuat que hi ha a la nevera de casa. Cert que tampoc és molt difícil vist el contingut de la nevera en segons quins dies.

Molt a tenir en compte aquest últim punt, no el fet en si de tenir la nevera buida, sinó en el seu significat que es pot llegir entre línies, quan ets pare primerenc no tens temps per res. L’acumulació de feines domèstiques creix exponencialment cada dia que passa, fins que hi haurà un dia que militaritzaran la cuina o l’habitació. Hi ha dies que el caos et saluda per la porta quan entres a casa ‘una mica de desordre?’…No, merci. Aquí és on entra en joc la visita trampa, pot ser un tiet, un avi, un amic, etc. preferentment un familiar per la confiança més que res, als teus amics encara te’ls aprecies una mica. Es tracta d’aquella visita que només entrar per la porta sense adonar-se ja té la nena a coll, amb la clàssica frase de ‘ves amb el tiet/avi/…’ i a partir d’aquí jo i la dona desapareixem, només es nota la nostra presència per una lleugera ventada que deixem al passar mentre ens movem a una velocitat desconeguda (només vista en la nostra filla per agafar coses de la taula) per netejar i adequar la casa un mínim perquè els serveis socials no s’emportin la nostra filla. Així és com anem sobrevisquen.

La peque a tot això ella ni s’entera perquè mentre la portin a coll i li deixin mossegar coses és feliç, sigui qui sigui que la tingui agafada.

Foto: Eva Z. (tots els drets reservats)

Advertisements

3 thoughts on “Vivint en un caos arganitzat

  1. A casa passa igual, tan bon punt apareix una “visita” aprofitem per fer coses! si hi ha confiança no hi ha problema tot i que es fa una mica “raru” oi?

    Quina preciositat Gerard!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s