‘To loca’


Onzè mes. La meva filla va ‘to loca’ per la casa, gateja, s’alça al moble del menjador, torna a gatejar, mossega un llibre, no li mola, en mossega un altre aquest sembla que millor, lectura ràpida que se’n diu. Decideix agafar un mitjó dels que porta ‘rarament’ posat, sempre se’ls treu, li encanta mossegar-los no sé que hi troba, de fet més ben igual ella és feliç. Això si els meus mitjons que no els mossegui, tampoc sóc idiota, no m’agradaria portar la meva filla a urgències per intoxicació/desmai.

Després de comprovar que la nostra filla no vola li hem hagut d’ensenyar a baixar dels llocs de manera normal sense necessitat d’utilitzar sempre després d’un descens aquell ‘rolón antinyanyos’ que tot pareprimerenc ha de tenir. La capacitat d’aprenentatge de la nostra miniyo (i suposo que la moltes altres miniyos del món) és espectacular, així que ara ja sabem baixar del llit, el sofà, etc. Punt positiu pels paresprimerencs! El que ens espera quan comenci a fer els primers passets, ronyonada partida, isostars a la motxilla, treballar els sprints en curt a l’estil Messi i la compra de sabates que per preu semblen estar cosides amb fil d’or per uns Elfos a la riba del Rin. Ja ens podem posar en forma o patirem de valent.

El pas dels mesos també ens porta a celebrar més dates senyalades amb la peque com a protagonista com el dilluns de Pasqua, que tot insistir al tiet/padrí que s’oblidés d’una gran Mona no va servir de res, de fet encara tenim xocolata a casa. Segurament si la desféssim podríem fer una figura de xocolata a escala 1:1 de qualsevol personatge de ficció, Bob Esponja, MIC o Mourinho.

Que difícil és controlar als familiars amb el tema regals, encara que facis un marcatge a l’home a l’estil Pablo Alfaro sempre hi haurà alguna jugada que faran el que voldran, només et queda assumir-ho i llestos. No us podeu imaginar, bé si que podeu els que ja ho heu viscut, com et pots quedar bocabadat mirant com la teva filla juga, va d’un costat a l’altre, ve i t’abraça, torna a marxar, per tornar i trepitjar-te per aconseguir el seu objectiu, el mòbil, marxa, torna, no al final no, pel camí s’ha trobat aquell mitjó que tant li agrada se’l fica a la boca i torna a enrera a enfilar-se a la barana que hem posat a la porta perquè ha sentit soroll a la planta de baix, arriba la mare i es posa ‘to loca’ tant que pica amb el cap a la barana, plora i et ve a buscar perquè l’agafis. Deixa de plorar.

Foto: Gerard A. Tots els drets reservats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s