62-2

62-2 aquest va ser el resultat del meu primer partit oficial de bàsquet. Jo i els meus companys no teníem gaire més de 8 anys, érem amics i teníem un bon entrenador. Al final de la temporada acabaríem guanyant aquell mateix equip. En la pràctica de l’esport dels més petits cada vegada més ens oblidem que la seva formació va més enllà de saber fer cistelles o fer un bon regat. A tothom li agrada guanyar és evident però si creiem que l’objectiu ha de ser jugar com Michael Jordan o Messi ,com a pares caurem en un error i en la frustració i aconseguirem que els nostres fills no vegin l’esport com una diversió. Jo vaig tenir la sort de ser recolzat pels meus pares en cada partit, des del 62-2 fins el dia que em vaig retirar als 28 anys. Ells tenen bona part de culpa d’aquest 20 anys de bàsquet, la resta de culpa els meus companys i la majoria d’entrenadors que sempre van aconseguir que allò fos més que un equip. Us asseguro que si durant aquests anys només valoréssim la meva qualitat tècnica aconseguida el bàsquet i jo ens odiaríem a mort, per sort no és així m’ha donat molt més que el que m’ha tret. Els meus anys de bàsquet els resumeix perfectament un entrenador que vaig tenir en la meva època sènior i que ha entrenat bons equips de categories inferiors jugant sempre contra els millors, tot i això ell sempre diu que vam ser el millor equip que va entrenar, érem quatre canyes, però com a conjunt, entrega, esforç i ambient del vestuari el nostre rendiment augmentava.

l’equip petit from el cangrejo on Vimeo.

Després de veure el fantàstic vídeo de “L’equip petit” us pregunto, en aquests casos qui porta millor la derrota, els nens o els pares ? Jo, ho tinc clar.

Advertisements

One thought on “62-2

  1. L’esport, en edats encara de formació, mai no ha de prioritzar l’esport per davant de la formació.

    El mal o el que pot acabar creant un rebuig en els nens que el practiquen no és mai el propi esport: ho són les mares i pares que esbomben frustracions pròpies en els seus fills.

    Me’n adonava quan jugava (els familiars solien ser més perillosos i coactius que els mateixos defensors) i me’n adono ara que acompanyo al nen cada cap de setmana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s