El problema de les formes

Podem estar més o menys d’acord en el tancament de Megaupload per part del FBI, però segurament la majoria coincidirem que les formes no són les correctes.

Els projectes de llei com la #leysinde, que ens afecta directament, o la #SOPA permeten coses com que una comissió escollida a dit  pels nostres governants (saltant-se així als jutges que ja han dictat varies sentències que no els han agradat) decideixin quina web compleix o no amb la legalitat i atempten clarament contra la privacitat de l’usuari, que veu com cada dia que passa les seves comunicacions estan més intervingudes, i és aquí on radica el problema,en la confidencialitat de la nostra navegació, documents, correus electrònic o trucades telefòniques. Governs que han estat incapaços de controlar els responsables de la crisi mundial volen controlar ara a l’usuari d’Internet i imposar-li unes penes per delictes de drets d’autor en alguns casos més elevades que altres delictes. Qui pot confiar en aquests governants?

Jo no dic que la gent no tingui dret a guanyar-se la vida amb les seves creacions tot el contrari, el problema és que estem davant d’unes lleis redactades sota la pressió de les empreses que formen el  lobby del copyright. No oblidem, empreses que a Espanya que han estat dirigides per persones actualment acusades de corrupció. Unes empreses que són incapaces d’adaptar-se al futur tecnològic, evolucionar, buscar nous recursos fora de infiltrar-se en casaments i festes privades ,en fi redirigir un model de negoci que ha quedat obsolet. Si per ells fos les comunicacions serien a 56Kbps i formats com el mp3 serien destruïts de la capa de la terra, encara recordo les declaracions de Ramoncín criticant l’excés ample de banda del qual disposàvem els usuaris d’Internet, acusant a tothom de lladre, són declaracions d’una persona incapaç de veure més enllà dels seus guanys econòmics. La gent no compra música, no va el cine, però quin és el motiu real? L’augment de l’oferta, la qualitat del producte o és culpa dels usuaris que costi 8 euros anar al cine o 22 euros un CD de música?

I per acabar, què passa amb llocs com Google, Dropbox, etc., són llocs de compartició d’enllaços i documents de tot tipus i d’ús privat. Seran també intervinguts a la cerca de documents amb copyright? No n’hi havia prou amb haver de pagar un cànon per drets d’autor per un DVD, CD o una tarja de memòria on hi guardes documents i fotos personals sense copyright? On està la presumpció d’innocència en aquests casos, des d’un inici es considera a l’usuari culpable.

Vull que la gent es guanyi la vida amb les seves creacions però no vull que això sigui a costa de perdre la nostra privacitat a Internet. No vull que guanyin diners a canvi que jo sigui cada dia una mica menys lliure.

Enllaços que cal llegit:
El cierre de Megaupload en un campo que puede tener puertas
Los caminos del download son inescrutables
¿Qué es y cómo funciona la Ley SOPA?, en términos simples y sencillos
¿Qué es y cómo funciona la Ley Sinde?, en términos simples y sencillos

Advertisements

2 thoughts on “El problema de les formes

  1. Amb internet va arribar una mena de “via lliure”, que als usuaris ens fascina i fa la vida infinitament més agradable… però als polítics els recorda que el control de dades se’ls escapa de les mans. Per mi és això el que explica perquè les coses són com són, actualment. Senzillament, estan donant les cornades finals, a tort i a dret; les que dóna el toro quan se sap tocat de mort.

    Els temps canvien de pressa i els que fins no fa gaire remenaven totes les cireres estan descol.locats, penso.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s