Permeteu-me que m’il·lusioni


Ja fa més d’una setmana de la manifestació del #11S2012 (ho escric així perquè crec que és una manera d’agrair a les noves tecnologies la feina feta), però les emocions i els sentiments segueixen apareixen cada vegada que recordo el dia en forma d’article, fotografia o vídeo. L’idependentisme ha arribat a nivells on era necessari per començar a ser important, i ha arribat per quedar-se. Cadascú de nosaltres tindrà els seus motius per sentir-se independentista però l’objectiu és el mateix per tots i és això el que ha fet gran l’última Diada.

Després del desencant inicial que em va produir la intervenció de Mas del dimecres 12, en part també pel ‘subidón’ del dia anterior, la cosa ha anat a més. El mateix President ho va començar a arreglar al dia següent quan en una intervenció en un esmorzar a Madrid va començar a marcar el camí a seguir, no ens oblidem, senyalitzat per 1’5 milions de persones. Des d’aleshores el tema ha anat ‘in crescendo’, reaccions del Govern espanyol, amenaces en forma de Constitució i portades de diaris, utilització de la tàctica de la por, més portades, més amenaces…Cada dia que ha passat el moviment independentista ha anat creixent gràcies en part a gent com Esperanza Aguirre que tot i deixar la seva plaça anticatalanista vacant ja ha estat ocupada per Rosa Díez, la dona capaç de defensar la secessió del Poble Saharaui,i ‘su majestad el campechano’ amb una carta més que grotesca, no tant pel que diu sinó per la intenció de donar lliçons de moral i comportament als altres. I una altra vegada amenaces, portades i Constitució, tot amenitzat amb una discussió inútil d’on jugarà el Barça la lliga.

Quina setmana!! La sensació d’estar vivint dies importants del que pot ser la nostra història ha anat a més i sinó que fèieu tots connectats a ràdios, tv, twitter i altres mitjans per escoltar el què havia passat en la reunió d’avui entre #MasRajoy?. Avui s’ha afegit un ingredient més al pastís que s’està cuinant a baixes temperatures, no sigui cas que el soufflé pugi massa ràpid i s’acabi desinflant quan el pastís surti del forn. Un pot ser de Mas, convergent,d’esquerra o de l’anticPSC, és igual, la veritat és que ahir Mas va estar de nou sublim en la seva intervenció i per dir això no li estic fent el joc a CiU ni altres ‘milongues’, crec que estic constatant una realitat. La manifestació del #11S2012 ens agradi o no ens ha portat a un punt on la discussió central és la cerca o no de l’Estat Propi, i tot i que sóc conscient que això és una conseqüència de moltes altres coses crec que ara és el moment de mirar una única cosa en els nostres partits polítics i és veure a quin costat de l’Ebre es situen o si s’afoguen en el riu perquè són incapaços de nedar endavant o enrere. Aquest matí he llegit un tuit que resumeix molt bé la idea i el sentiment de molta gent: “@eva_vdlc: Sigui qui sigui qui ens porti a la Independència, sempre tindrà el meu suport incondicional. Això no vol dir, que tingui el meu vot #matisos” .

Ha arribat l’hora de convertir les discussions en diàlegs, les acusacions en suggeriments i les pors electorals en propostes fermes i concretes per fer realitat un projecte unificat que ens porti a ser un nou estat d’Europa. Si deixem escapar aquesta oportunitat pot ser ens apagarem definitivament com a país.

PD: Aquests dies no puc evitar recordar una frase que el meu pare em va dir ja fa anys “això de l’independentisme amb l’edat se’t passarà”. Amb 34 anys m’he comprat la meva primera estelada.

Foto: G.Agudo

Advertisements

7 thoughts on “Permeteu-me que m’il·lusioni

  1. Aparec per aquí per primer cop i només puc fer-te que reverències davant d’aquest escrit. A títol personal només puc dir-te que jo em vaig comprar la primera estelada quan tenia uns tretze o catorze anys (sí, de ben menut vaig veure clar el meu posicionament). La vaig treure al carrer amb orgull, per primer cop en ma vida, quan en tenia quinze, al pas de la flama olímpica per Barcelona. A casa, ja per aquells temps sempre els havia intentat convèncer que per la Diada posessin una estelada i la resposta sempre havia estat exactament la mateixa que rebies tu. Aquesta Diada, per primer cop en la seva vida, mons pares han penjat una estelada al balcó de casa seva.

    Crec que amb això ja està tot dit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s